​Comparteix aquesta informació!:

​Comparteix aquesta informació!:


El retorn de la Cigonya​

Inici > Diaris d'escriptura > El retorn de la Cigonya​

Aquesta és la portada de "El retorn de la Cigonya"

Quin és l'origen d'aquesta novel·la?

Quan treballava a Filmax, durant una temporada buscàvem idees per pel·lícules infantils o familiars centrades en personatges ja coneguts, sorgits de la cultura popular.

Un exemple clar (sobre el que, de fet, Filmax n’havia fet un parell de pel·lícules): el ratolí Pérez.

​Pensant, pensant, em va venir el cap la Cigonya, l’au que, segons diuen, porta els nadons de París.

Donant voltes a quina història podríem explicar sobre aquest personatge, em vaig preguntar: “Quin seria ser el pitjor problema al que es podria enfrontar la Cigonya?”.

​Resposta: perdre la feina, que ja no li deixin portar els nadons acabats de néixer als seus pares.

La idea no va prosperar com a pel·lícula, però a mi em seguia semblant que allà hi havia una història molt interessant.

Així que vaig escriure una petita novel·la. I encara no he perdut l’esperança que algun dia es converteixi en pel·lícula.

Només cal paciència, tot arribarà :).

​Vaig escriure un total de tres versions entre el juliol i el setembre de l’any 2010.

​Vaig presentar la novel·la al concurs de literatura infantil i juvenil de l’editorial Edebé.

No vaig guanyar (a part d’uns quants jocs florals a EGB, de moment no he guanyat cap concurs literari; paciència, tot arribarà!), però la novel·la va quedar finalista i a l’editorial li va interessar publicar-la.

Ja era la tercera novel·la que escrivia i aconseguia publicar, però em va fer tanta il·lusió com la primera.

Vaig presentar la novel·la al concurs d’Edebé el setembre de l’any 2010, i no es va publicar fins... el setembre del 2012!

Aquí sí que em vaig haver de prendre litres i litres d’elixir de paciència!

Curiosament, la idea sobre la Cigonya que es queda sense feina va sorgir en plena crisi econòmica, quan moltíssima gent estava perdent la feina i es veia obligada a canviar radicalment de professió per seguir guanyant-se la vida.

És cert que es pot considerar que, en el context de la crisi, aquests eren els afortunats perquè podien accedir a una altra feina, però enfrontar-se a un canvi d’aquest tipus és molt difícil.​