​Comparteix aquesta informació!: 

​Comparteix aquesta informació!: 


Els dos germans

Inici > Diaris d'escriptura > Primers escrits > Els dos germans

Vaig escriure Els dos germans als 7 anys.

La veritat és que li tinc un apreci especial.

Per una banda, crec que és dels primers (pot ser que fins i tot el primer) contes que vaig escriure.

Per una altra banda, em resulta molt graciosa la barreja que vaig fer entre Hansel i Gretel i El màgic d'Oz (la pel·lícula, en aquella època encara no havia llegit el llibre). 

A sota de les imatges trobaràs la transcripció del conte.

Portada del relato
Els dos germans - Pàgina 1
Els dos germans - Pàgina 2
Els dos germans - Pàgina 3
Els dos germans - Il·lustració final

​Els dos germans (1988)

    Hi havia una vegada dos germans. La gran es deia Mireia, i el petit es deia Josep. Vivien amb la seva madrastra. Un dia la madrastra va dir a la Mireia: 

    -Mireia, vés al bosc a recollir flors. 

    I pregunta ella:

    - Per què hi he d'anar?

    - Perquè t'ho dic jo. 

    I la Mireia tota trista va agafar el cistell i va anar al bosc. 

    Al cap d'una estona se li va aparèixer un xupa-xup davant dels peus. El va agafar i va aparèixer el seu germà al davant. Llavors van fugir corrents de la madrastra. Però no sabien que era una bruixa, la madrastra. Tenia una bola de vidre i va anar a veure on estaven els dos nens. I va enviar a uns rat penats gegants perquè els portessin a la cabana. La madrastra els va explicar tot el que havien de fer i així ho van fer. 

    I bé, els dos germans es van adormir al mig del bosc. I els rat penats quan els van veure els van agafar de mans i peus i cap a la cabana. Però els nens no sabien que hi havia un soterrani, i la madrastra els va tancar al soterrani. 

    Els dos germans rumiaven la manera com podien sortir d'allà. La Mireia va trepitjar alguna cosa i era un botó. Es va obrir un tros de terra. 

    Van baixar i van veure la bola de vidre.

    Van preguntar-li com podien sortir d'allà.

    I la bola els va dir que si aconseguien matar a la bruixa anirien a casa volant i van veure un llibre que deia com es morien les bruixes. Ho van buscar i li havien de tirar aigua. Van anar a buscar aigua, es van amagar per quan vingués la bruixa. Va venir la bruixa, li van tirar l'aigua i es va morir i mentrestant s'anava desfent. I volant van arribar a casa seva. Allà els esperaven els seus pares i es van abraçar molt fort.