​Comparteix aquesta informació!:

​Comparteix aquesta informació!:


Samanta F.

Inici > Diaris d'escriptura > Samanta F.

Samanta F - Missió secreta al museu d'art
Samanta F. Missió secreta a l'hotel de luxe
Samanta F. Missió secreta a la reserva natural

A la Samanta F. també li tinc un carinyo especial.

Mai no us podreu imaginar el que em va costar d’escriure i publicar!

Vaig començar a treballar-hi l’any 2010 i es va publicar l’any 2015!

Quan em vaig posar a escriure el primer volum, Missió secreta al museu d'art, pensava sincerament que seria molt fàcil: tenia molt clara la idea central (una nena fantasma s’uneix a un agent secret i investiguen diferents casos), i sabia que volia que fos una història d’aventures, senzilla, àgil, amb molt d’humor, certs valors i reflexions, etc.

En fi, tot molt fàcil, sí sí.

Doncs...

Les tres primeres versions van quedar inacabades!

​Aquí sí que em vaig estirar els cabells unes quantes vegades.

El que escrivia no em funcionava, o em quedava massa llarg, i era incapaç de senyalar quin problema tenia.

​Després de deixar descansar el projecte durant mesos i mesos, me’n vaig adonar.

Tenia, principalment, dos problemes:

  • ​No tenia clar des de quin punt de vista explicava la narració. Saltava d’un personatge a un altre, generant una mica de confusió. Sembla mentida, però em va costar força adonar-me que el més raonable era explicar la història des del punt de vista de la Sam.
  • ​La meva primera idea era que, a cada aventura, un nen o nena diferent acompanyés a la Sam i el Gener. Però em generava molts problemes, perquè desviava l’atenció de la relació entre el Gener i la Sam i allargava massa la història. Finalment, després de resisitir-me molt, vaig optar per descartar aquesta idea.

Un any i mig després de començar a treballar en el primer volum vaig aconseguir escriure la quarta versió... completa!

Del primer volum, Missió secreta al museu d'art, vaig escriure un total de 7 versions.

Del segon volum, Missió secreta a l'hotel de luxe, vaig escriure un total de 2 versions.

Que només necessités escriure dues versions del segon volum no vol dir que fos fàcil.

A la primera versió les peces no m’acabaven d’encaixar, em semblava avorrit i faltava humor.

Conclusió: l’aparent senzillesa de les històries de la Samanta F. és enganyosa, creieu-me.

Del tercer volum, Missió secreta a la reserva natural, vaig escriure un total de 4 versions.

La primera es va quedar a mitges perquè era increïblement avorrida!​

Igual que em passa amb Escola d'Hípica, cada vegada que m'haig de posar a escriure un nou volum de Samanta F. necessito llegir-me tots els volums anteriors per recordar els personatges, ritme, to, etc.